|
3.3. Ruta de l'exili
i el retrobament
La vida a les comunitats musulmanes de Catalunya pateix un sobtat empitjorament cap
a la fi del segle XV i, especialment, a partir de l'any 1526. En aquesta data es
promulga l'edicte de conversió forçosa al cristianisme i s'enceta una
política d'assimilació de la qual en son un bon exponent els Reials
Col·legis de Tortosa, una institució dedicada a educar en la religió
oficial els fills de pares musulmans. El fracàs d'aquestes iniciatives es
feu evident líany 1610, quan els moriscos catalans i bona part dels valencians varen
embarcar als ports dels Alfacs i Vinarós amb destí cap a Tunísia
i d'altres ports del litoral magrebí.
A partir de l'expulsió
dels musulmans convertits al cristianisme (moriscos) s'obre un període de
desencontre profund amb l'Islam. L'activitat de la flota otomana i dels pirates berberiscos
al·liats seus es deixa sentir a les localitats de la costa, on, com a mesura
defensiva, es procedeix a fortificar poblacions, abandonar les més exposades
i bastir una xarxa de torres de vigilància.
Aquest és l'espai i l'època en la qual es formen bona part de les llegendes
i tradicions relatives al musulmà que han perviscut al nostre país.
El ìmoroî, arquetípica representació de ìl'Altreî, es tractat com un
ésser estrany, un individu perillòs però alhora captivador,
embolcallat per una aura d'exòtic misteri.
Aquesta serà la tònica que dominarà la relació amb l'Islam
fins a començaments del segle XIX. A partir d'aquest moment, i quan el poder
turc deixi d'èsser una amenaça real, s'obrirà la porta a un
retrobament estètic. L'eclecticisme estètic de la darrera meitat del
segle XIX s'obrirà a la influència islàmica, un element que
també es present en algunes de les obres del primer modernisme.
| Els monuments a visitar
són els següents: |
|
3.1. Tortosa
a. Reals Col·legis
Finestra : Projecte tunisenc
 
|
|
3.2. Amposta
a. Castell
b. Museu del Montsià
Opció complementària : Sant Carles de la Ràpita
Opció natural : Parc Natural del Delta de l'Ebre
|
|
3.3. Cambrils
a. Museu
b. Torre de defensa
|
|
3.4. Reus
a. Museu Comarcal Salvador Vilaseca
Opció complementària : Tarragona (Museu Diocesà)
|
|
3.5. Altafulla
a. Castell de Tamarit
b. Torres de La Mora, Mas de Pastoret i Mas de la Creu
|
|
3.6. Sitges
a. Palau Maricel
b. L'Arboç : finca La Giralda
Opció complementària : Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la
Geltrú i Castell de Calafell
|
|
3.7. Barcelona
a. Casa Vicenç
b. Palau Güell
c. Museu d'Art Modern
|
|
|
Més
informació: