|
3.1. Ruta de la
frontera
La frontera entre món feudal i món islàmic a les nostres terres
evoluciona, durant un període de més de tres-cents anys, des d'un ample
espai inicial poc poblat i de difusa adscripció política cap a unes
xarxes de castells que, en el darrer moment, s'enfronten al llarg d'una estreta franja
de territori. El que diferencia ambdòs sistemes consisteix en que, mentre
els feudals pretenen controlar des dels castells la totalitat del seu territori,
els musulmans concentren els seus esforços a les zones amb major productivitat
agrícola i ramadera.
Els models arquitectònics
emprats en la fortificació díuna i altra banda de la frontera difereixen tant
com ho fan els plantejaments defensius que regeixen cadascuna de les societats a
travès d'ella enfrontades. Mentre que en el costat andalusí hi predomina
una concepció comunitària i estatal, en el costat feudal hi assistim
a la privatització de l'espai, a la seva fragmentació, i, en conseqüència,
a la multiplicació desmesurada de fortificacions de mida sovint petita i mitjana.
Si la frontera és un espai per a la guerra, també ho és per
a l'intercanvi i la imfluència mútua. En àrees properes als
límits amb l'Islam hi apareixeran monestirs on es traduiran al llatí
tractats àrabs de ciència i filosofia que, des d'aquí, seran
difosos cap a tota Europa. Alhora, en alguns dels tresors de les esglésies
i monestirs de la zona es conserven objectes luxosos de procedència islàmica,
reflex d'una positiva valoració dels objectes artístics i de prestigi,
més enllà de les divisions polítiques o culturals.
L'arribada dels àrabs a aquest territori, cap a l'any 714, però especialment
la presa i saqueig de Barcelona, l'any 985, per part d'al-Mansûr i la conquesta
de la ciutat andalusina de Balaguer, entre els anys 1095 i 1101, per part del comte
d'Urgell Ermengol V, marquen l'inici i la fi cronològica d'aquest itinerari
representen, respectivament, el moment de màxima puixança del poder
andalusí i l'inici de la fi del domini musulmà a les nostres terres.
| Els monuments
a visitar són els següents: |
|
1. Barcelona
a. MNAC :
- capitells de Madinat
al-Zahra
- pintures del palau
Aguilar (conquesta de Mallorca)
- bigues del palau
del marqués de Llió
- jàssera del
palau del carrer dels Lledó
b. Museu Tèxtil
i de la Indumentària (palau del Marqués de Lió): Tern de Sant
Valer i teginat del palau (sales 9 i 14 del museu)
c. Museu Picasso (palau Aguilar o de Caldes): teginat de la sala 4 del museu
 
|
|
2. Terrassa
a. Centre de Documentació i Museu Tèxtil
b. Conjunt Monumental esglésies de Sant Pere i Castell de Vallparadís.
Opció natural : Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
|
|
3. Vic
a. Museu Episcopal
|
|
4. Ripoll
a. Monestir Santa Maria de Ripoll
b. Biblioteca Lambert Mata
|
|
5. Castellfollit
de Riubregós
a. Castell
|
|
6. Ponts
a. Castell
b. Col·legiata de Sant Pere
|
|
7. Isona
a. Castell - Palau de Llordà
Opció complementària : Castell de Mur (La Guardia de Tremp)
|
|
8. Àger
a. Castell andalusí
b. Palau i col·legiata de Sant Pere
Finestra : Jocs d'escacs conservat entre el Museu Diocesà de Lleida i
el Museu Nacional de Kuwait.
Opció natural : Serra del Montsec i Congost de Mont Rebei
|
|
9. Os
de Balaguer
a. Monestir de Bellpuig de les Avellanes
b. Castell
|
|
10. Balaguer
|
|
|
Més
informació: