|
|
|
Catalunya, un pais
fronterer
Catalunya és un país mediterrani situat al nord-est de la Península
Ibèrica que sorgeix de l'expansió dels comtats carolingis per territoris
que havien format part de l'Islam andalusí. El ritme d'aquesta expansió,
lluny d'ésser continu, fou més aviat sincopat, de forma que mentre
una bona part del territori passà a formar part de l'imperi carolingi quan
encara no feia un segle que s'havia produït l'ocupació islàmica,
una altra part encara romandria gairebé tres segles i mig més en mans
musulmanes.
Com a país fronterer que era, al-Andalus presentava una organització
ben diferenciada entre les zones frontereres i la resta del país. La zona
septentrional del territori andalusí era coneguda amb el nom de al-Tagr al-a'la
o Marca Superior d'al-Àndalus, i que amb la capital a Saragossa, estava formada
per una sèrie de districtes (Tortosa, Tarragona, Lleida,
Barbitanyia, Osca, Saragossa, Tudela, Calataiud i Barusa) que unien la zona de la
Rioja fins el delta de l'Ebre. L'arribada dels àrabs a la zona més
oriental d'aquests territoris, cap a l'any 714 i la conquesta de les ciutats andalusines
de Lleida i de Tortosa entre 1148 i 1149, marquen el període en que aquesta
zona va formar part d'al-Àndalus.
Per tant l'Islam es troba en l'origen mateix de Catalunya i l'acompanyarà
en la seva existència fins a començaments del segle XVII. Els més
de quatre segles en què el nord-est peninsular va pertànyer a al-Àndalus
van deixar una forta petjada, que tant a nivell lingüístic i toponímic
com a nivell de cultura popular i gastronomia, així com restes i monuments
arquitectònics, van determinà la configuració de Catalunya.
Catalunya neix de la frontera, espai on el mestissatge de les dues cultures es fa
més patent. Les nombroses torres i castells que poblen la frontera amb l'Islam
testimonien que és un espai per a la guerra, però també ho és
per a l'intercanvi i l'influencia mútua. A Ripoll apareixerà un monestir
on es traduiran al llatí tractats àrabs de ciència i filosofia
i, des d'aquí, seran difosos cap a tota Europa. Alhora, en alguns dels tresors
de les esglésies i monestirs de la zona es conserven objectes luxosos de procedència
islàmica que no só més que el reflex d'una admiració
Al costat musulmà de la frontera, una impressionant civilització es
desenvolupa al voltant dels rius. Regades per les seves sèquies, les hortes
llavors construïdes afavoriren el desenvolupament de nombroses i importants
ciutats. El riu, ahir i avui, nexe de comunicació i intercanvi entre l'interior
i la costa, es presenta com el lligam entre la ciutat islàmica i l'horta urbana.
El riu Segre compta amb la monumental Balaguer, primer campament militar i després
seu del palau taifa del governador, i la capital Lleida, mentre que al Cinca, també
conegut com Riu de les Oliveres, Fraga marca la frontera entre l'horta i el desert
dels Monegros. Les aigües del Segre i l'Ebre es barregen als peus de la impressionant
fortalesa de Mequinensa, sols comparable, aigües avall amb la de Miravet, síntesis
de l'esperit andalusí i templer. En darrera instància una gran ciutat
com Tortosa que controla alhora el tram terminal del curs fluvial i l'àrea
costanera.
L'any 1526 els musulmans desapareixen "legalment" de Catalunya. Una ordre
de conversió obligatòria fou el punt de partida que va acabar amb l'expulsió
dels moriscos l'any 1610 de molta gent que des del port dels Alfacs va emigrar cap
a Tunísia. Passejar pels escenaris que permeten desxifrar aquesta història
fosca, així com seguir la costa on descobrirem les construccions que es van
aixecar per fer front als pirates turcs i barberiscos, com Barbaroja, ens ajudarà
a entendre el perquè de la incorporació de la figura del "moro"
en festes i tradicions populars com una figura que personifica tant el perill com
l'encís. L'admiració de l'exotisme oriental propiciarà el retrobament
amb el món islàmic, del qual en són uns bons exponents l'obra
d'en Marià Fortuny i la influència de l'art àrab en el primer
modernisme d'en Gaudí. |
|
Més
informació:
