|
|
|
Balaguer medieval
Balaguer deu el seu origen a la situació estratègica de l'indret
com a punt de control del riu Segre, la via de comunicació més important
entre la plana de Lleida i la Septimània. La instal·lació d'un
campament militar durant la primera meitat del segle VIII en el Pla d'Almatà
(el jaciment arqueològic d'època islàmica més important
de Catalunya) fou la primera petjada del món islàmic a la ciutat. Aquest
antic campament es va convertir en ciutat (madîna) a finals del segle IX, moment
en que també es va construir el castell que més endavant es convertiria
en Sudda o residència del governador, i on Yusuf al-Muzaffares (1045-1082)
es va construir un palau decorat amb guixeries pintades comparable amb l'existent
a l'Aljaferia de Saragossa i que representa el màxim exponent de líarquitectura
islàmica del segle XI a la península ibèrica.
Madîna Balagî va arribar a la seva màxima extensió durant
els segles X i XI, època en la que varen néixer dos nou barris al sud
i a l'oest de la fortalesa: el barri del Torrent al peus de la sudda i a la vora
del riu Segre, i el barri del Pla, sobre la primera terrassa del riu.
Amb la conquesta de la ciutat per part del Comte d'Urgell l'any 1105, Balaguer va
veure l'arribada dels nous pobladors que van venir acompanyats de grans canvis tant
polítics com socials, econòmics i culturals. Es va implantar un nou
sistema de govern i d'organització de la propietat, el feudalisme.
La conquesta produí despoblament i ruïna, i la reducció dràstica
de la superfície urbana amb l'abandó de tot el nucli urbà del
Pla d'Almatà: es passà d'una superfície de 33 ha. a una de 6
ha.
El fet de convertir-se en la capital del Comtat d'Urgell fou decisiu per a Balaguer
doncs va anar adquirint una considerable rellevància política que arribà
al seu punt àlgid en el segle XIV. Amb l'entrada del Casal de Barcelona al
front del comtat (1314) la ciutat va rebre un fort impuls amb la construcció
de grans obres públiques (pont de Sant Miquel, Santa Maria, Sant Domènec..)
que li donaren la fisonomia que ha arribat fins els nostres dies. La sentència
d'Alfons el Benigne (1333) segons la qual els jueus eren expulsats del clos murat
de la ciutat va suposar la creació de la jueria formada pels actuals carrers
del Barri Nou, dels Teixidors, Miracle i Sant Josep, i la configuració de
la plaça del Mercadal. El darrer efecte de la sentència fou la necessitat
d'ampliar les muralles de la ciutat per protegir el nou barri, construcció
que ja estava acabada durant el setge que sofrí la ciutat arran l'enfrontament
de Jaume II el Dissortat i el rei Ferran d'Antequera l'any 1413, fet que marcà
l'inici del procés d'extinció del comtat d'Urgell i la pèrdua
de categoria de la ciutat dins la Corona d'Aragó. |
|
Més
informació:
