|
|
|
El llegat material
A la Noguera hi conflueixen dos grans factors que marcaran l'entrada d'un nou
estil arquitectònic i la seva incidència en el paisatge. Per una banda,
des de començaments del segle XI es reactiva la pressió feudal sobre
la frontera amb al-Àndalus i, d'altra banda, això coincidirà
amb l'inici del període que històricament es correspon amb la formació
de Catalunya i la seva progressiva incorporació al món europeu, període
que es clourà amb la definitiva conquesta de les ciutats andalusines de Tortosa
(1148) i Lleida (1149). La conquesta porta un nou model díassentament castral: el
castell, símbol del poder militar, sempre va acompanyat de l'església,
símbol del poder eclesiàstic. Bons exemples poden ser el conjunt de
la Baronia de Sant Oïsme i el d'Àger.
Per una altra banda l'estil romànic ja consolidat es plasmarà a la
Noguera amb un seguit de construccions que cronològicament estan entre mitjans
del segle XI fins ben entrat el segle XIII. A nivell artístic presenten primer
les influències italianes, concretament de la Llombardia, amb Sant Pere de
Ponts com l'exemple català més complet i monumental amb capçalera
de tres absis i cúpula al creuer. Després es deixen notar les formes
del Rosselló, el Llenguadoc i Tolosa, així com les influències
que arriben d'al-Àndalus, i que les podem veure en l'arquitectura de la col·legiata
de Sant Pere d'Àger i en la seva decoració escultòrica, segurament
un dels millors conjunts escultòrics de la segona meitat del segle XI conservada
a Catalunya.
L'arribada de les ordres monàstiques durant tot el segle XII, protegides pels
comtes d'Urgell sobre tot pels resultats que obtenien en líorganització de
líespai rural, va deixar dos grans exponents arquitectònics a la comarca.
Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i el monestir de Santa Maria de les Franqueses,
tots dos començats a construir a finals del segle XII i que recullen les característiques
de l'art que sovint anomenem de transició al gòtic en les obres realitzades
al llarg del segle XIII.
L'arribada al tron de la Corona d'Aragó de Jaume II (1291-1327), un rei format
i educat a Sicília, marca l'inici d'un dels períodes artístics
més brillants de la història de Catalunya que s'incorpora plenament
al moviment cultural europeu. Els segles XIV i XV són els segles d'or de l'art
medieval català; nobles, església i classes urbanes adquireixen una
funció important com a clients artístics i promotors del nou llenguatge
formal que coneixem com a art gòtic i que va arribar a Catalunya ben entrat
el 1200. L'estil gòtic triomfa tant a les esglésies dels monestirs
com a les esglésies menors (Santa Maria de Balaguer, Santa Maria de Castelló
de Farfanya, i el monestir de Sant Domènec a Balaguer). Importants escultors
i pintors de retaules embelleixen aquests temples, i comença el gust per l'escultura
funerària. A més de les esglésies es construeixen importants
palaus ja vinculats a la corona, ja a les famílies nobiliàries amb
més poder adquisitiu. Molta obra civil es construeix i/o reconstrueix en aquesta
època com els ponts de Balaguer, Camarasa i Alentorn.
És Ermengol X, entre 1298 i 1313 qui crea escola en l'escultura funerària,
amb la construcció del panteó de la família dels Cabrera a l'església
Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Els sarcòfags dels seus pares, Àlvar
II i Cecília de Foix, el del seu germà Àlvar, vescomte d'Àger,
i el seu propi són obres sense equiparació a la Catalunya interior,
i malauradament foren venuts l'any 1906 i avui estan exposats a The Cloisters Collection
de Nova York.
Encara podem contemplar algun exemplar sorgit de l'escola de les Avellanes. El Museu
de la Noguera conserva dos fragments del sepulcre de dos dels fills díAlfons d'Urgell
i Teresa d'Entença que foren enterrats en una capella de l'església
de Sant Domènec.
Durant tot el segle XIV Lleida fou un gran centre d'activitat escultòrica
fins al punt que la gran producció de retaules de pedra policromada va arribar
a anul·lar quasi completament el treball de pintura sobre taula. També
la imatgeria dedicada a la Verge és en aquests moments rellevant, sovint com
a complement dels retaules. Els podem veure a Santa Maria d'Albesa, a Sant Miquel
de Castelló de Farfanya, a Alós de Balaguer, mentre que de Mare de
Déu pintades en hi ha a les Avellanes, Cubells, Balaguer i Camarasa. |
|
Més
informació: