|
|
|
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell fou el més destacat d'entre els comtats catalans després
del de Barcelona-Girona, amb política exterior estesa per Castella i per Occitània.
Urgell és el nom d'un assentament d'origen romà (Urgellum?), convertit
en seu episcopal ja des del primer quart del segle VI, i que, des del final del segle
VIII, passà a incorporar-se a l'òrbita carolíngia com a capital
d'un comtat.
Allò que inicialment era una demarcació geogràfica uniforme
i un punt estratègic de comunicació i intercanvi, es convertí,
a mitjan segle XII, en un conjunt de territoris no fusionats, provinents, d'una banda,
de l'acció colonitzadora protagonitzada per llinatges nobiliaris importants
i per la jerarquia eclesiàstica, i, de l'altra, de la conquesta d'espais islamitzats
articulats al voltant de les grans ciutats de la plana, Lleida i Balaguer.
La pugna continuada entre l'estament nobiliari i el comte, així com les revoltes
nobiliàries contra el poder reial, al front de les quals hi havia el comte
d'Urgell, marcaren la història política del Comtat entre els segles
XIII i XIV. Balaguer fou la residència dels comtes, fet que li atorgà
una categoria equiparable a capital del Comtat, malgrat que el creixent poder dels
barons comportà l'aparició d'una sèrie de capitals regionals
com Agramunt, Castelló, Ponts i Linyola.
El procés d'extinció del Comtat d'Urgell va lligat a l'entrada dels
Trastàmares a Catalunya. El Compromís de Casp i la revolta del comte
Jaume II, conegut com el Dissortat, contra el rei Ferran I, anomenat d'Antequera,
l'any 1413, tenen com a desenllaç final el setge del comte a la ciutat de
Balaguer i la destrucció de la seva residència com a símbol
de la seva derrota.
|
|
Més
informació: