|
La Balagî
del segle XI
La importància de la ciutat creix de manera considerable durant el segle
XI i perdura fins al moment de la conquesta comtal, el 1105. El castell es converteix
en el palau del governador del districte, Yusuf al-Muzaffar. L'existència
d'una aristocràcia puixant, així com díuna sèrie de savis,
fan evident la vida intel·lectual d'aquesta medina. Sabem que la ciutat disposava
d'altres mesquites; la més important portava el nom d'un personatge de l'aristocràcia
local, Avimoni, en la qual posteriorment s'hi construí l'església de
Sant Salvador.
Els banys, encara per localitzar, eren un element fonamental en la vida social de
la ciutat andalusina i, segons la documentació llatina, n'hi havia més
d'un. També existien els alfóndecs, on es podien allotjar els comerciants,
les mercaderies i els animals de transport.
El creixement demogràfic comportà l'adequació de nous cementiris
situats prop de les vies de comunicació importants. Està documentat
el situat a l'altra banda del riu, en una zona propera a l'actual Sant Domènec.
L'expansió urbanística definitiva es va concretar amb els ravals o
barris del Firal i el nucli baix, al voltant de l'actual plaça de Sant Salvador.
Aquest creixement va comportar la construcció de quatre grans obres:
- l'ampliació
de les muralles que tancaven la ciutat per a protegir els nous barris,
- la canalització
del marge esquerre del riu,
- la construcció
de la sèquia del Cup, necessària per al consum familiar i d'edificis
civils com banys, molins...,
- la conducció
i el cobriment del barranc del Torrent.
Entre els canvis que
es produeixen a la ciutat durant el segle XI destaca l'organització d'un barri
dedicat a la terrisseria, que se situa a l'extrem nord-occidental del nucli urbà,
amb els corresponents obradors i forns. Sabem que la producció era variada
ja que es feien almenys 18 peces diferents, totes elles destinades al servei domèstic,
i que, a més d'abastar la ciutat, arribaven també als nuclis més
petits de l'àrea d'influència de Balaguer. Les peces estan realitzades
a mà o amb torneta i majoritàriament presenten decoració pintada
a base de manganès.
Segons la documentació,
el territori de Balaguer estava fortament islamitzat, amb presència de molts
assentaments ñdes de castells a almúnies, passant per torres i petites explotacions
ruralsñ, la majoria dels quals tenien una economia agrícola i/o ramadera i
complien, al mateix temps, funcions militars estratègiques.
La primera referència sobre el terme de la ciutat de Balaguer apareix el 1024,
però no és fins al final del segle XI quan se n'especifiquen exactament
els límits: a orient, els termes dels castells de Camarasa, Cubells i Almenara;
al sud, el terme de la ciutat de Lleida; a occident, el riu Noguerola (Noguera Ribagorçana)
i, finalment, al nord, els termes dels castells de Tartareu i Santa Linya.
|
Més
informació:
