|
|
|
L'alcàsser
o sudda
Coneixem la data de fundació
del castell gràcies a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa
b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior l'any 284 de l'Hègira
(897-898 dC). El text diu així:
Any 284 de l'Hègira.
La Frontera.
Isa b. Ahmad informa: en aquest any el senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad
al-Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de
l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys
a l'enemic. En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir
(Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà
les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del
qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el
gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, al qui Déu
maleeixi va heretar la dignitat del seu pare.
En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar
Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagî (castell de Balaguer),
en els districtes de la llunyana Lleida.
El castell passà de ser un lloc purament defensiu i estratègic a convertir-se
en la residència senyorial. El nom de suda en la documentació llatina
és el resultat de la construcció d'un palau a l'interior del castell,
probablement per obra de Yusuf ibn Hud, que va afegir-se el títol díal-Muzaffar
(el Victoriós), governador del districte de Lleida durant els primers anys
del seu govern independent (1046-1081). En època dels regnes de taifes, seguint
la tradició imposada pels califes cordovesos, aquest tipus de construcció
devia ser la manifestació artística de la monarquia i de l'autoritat
reial, i al seu voltant es va originar un centre dedicat a la literatura, la música
i les arts decoratives. |
|
Més
informació:
