|
Madinat Balagî
El profeta Muhammad es va proposar transformar una societat dividida en tribus
en una comunitat de creients i dotar-la d'una projecció universal. Aquest
propòsit va tenir el seu centre físic i espiritual a Medina, una ciutat
que alhora es convertí en model de vida comunitària per a les generacions
que havien de venir. Hom ha arribat a dir que la ciutat és l'ideal de perfecció
islàmica, ja que només aquí es poden complir plenament les obligacions
que imposa aquesta religió.
A al-Àndalus s'hi poden distingir ciutats islamitzades i ciutats de nova planta.
La Balagî (Balaguer) islàmica fou una ciutat de nova creació,
al contrari que les altres dues ciutats importants de la zona extrema, Lleida (Larida)
i Tortosa (Turtusha), i conserva moltes restes del seu passat andalusí que
es van recuperant gràcies a l'estudi de la documentació escrita i a
l'arqueologia.
La madîna
L'assentament més antic d'època islàmica documentat a Balaguer
és al Pla d'Almatà (Almatà, topònim d'origen àrab
que significa "lloc fort, protegit, pla...") i presenta un marcat caràcter
militar. La situació estratègica, que suposa el control del riu Segre
com a via de comunicació entre el pla de Lleida i la Septimània, i
la possibilitat d'aixecar un campament militar en un gran espai ben defensat topogràficament
són els factors en els quals cal veure l'origen del Pla d'Almatà i
que síhan de relacionar amb les incursions dels musulmans cap a la Septimània
durant els primers anys de la conquesta.
A partir del segle X, la ciutat passa a ser el centre d'un territori en el qual els
castells i els assentaments rurals en depenen directament. A partir d'aquests moments,
Balaguer serà citada en la documentació escrita com a ciutat. Es comença
a dibuixar una ciutat de nova planta, perfectament planificada, la madîna Balagî,
i és al Pla d'Almatà on es crea el nucli originari. Hi ha tres elements
bàsics i indispensables que han de ser presents en una ciutat perquè
pugui ser qualificada com a madîna:
- la mesquita aljama
o major,
- l'àrea de
la soc o mercat, i
- l'alcàsser
o residència de l'autoritat local.
La mesquita és
l'edifici de culte fonamental en la cultura musulmana: és el lloc on s'ensenya
la doctrina, s'imparteix justícia i on se celebren les grans reunions públiques.
La mesquita aljama és la principal en un ciutat, ja que s'hi realitza l'oració
del divendres. Segons la documentació llatina, la mesquita major de Balaguer
estava situada on després s'hi construí l'església romànica
de Santa Maria d'Almatà, convertida el segle XVII en santuari del Sant Crist.
|
Més
informació: