La vida a la ciutat
El comte, la noblesa i l'església tingueren el govern i el control de
la ciutat, sota un règim feudal, des de la conquesta fins a mitjan segle XIII.
Però l'existència d'un grup de prohoms de assessoraven el comte fou
l'antecedent i la gènesi d'una institució amb poder municipal que el
comte d'Urgell va legalitzar el 1311, la Paeria, amb àmplia autonomia i amb
facultat per a dictar normes bàsiques pròpies que, en endavant, haurien
de regir la vida ciutadana i que prengueren forma amb el Llibre de Bans i
Ordinacions.
Com a la majoria de ciutats del Principat, a Balaguer hi havia una comunitat jueva
minoritària que es regia per una estructura social i jurídica pròpia,
l'aljama. En tenim força documentació a partir de 1333, any en què
es constitueix la jueria fora del nucli urbà. Malgrat ser un grup econòmic
fort, amb privilegis propis com la realització d'un mercat el dimecres, els
jueus estaven obligats a portar un distintiu identificador. La jueria disposava de
sinagoga, hospital, cementiri, carnisseria, banys i forn, que no compartien amb la
comunitat cristiana per raons culturals i religioses.
L'agricultura era l'activitat bàsica i síexplotaven tant els cultius
de secà (la vinya, l'olivera, els farratges, els cereals o el safrà)
com els d'horta (tot tipus d'hortalisses, el cànem i el lli), amb una activitat
derivada important com eren els molins d'oli i de farina. Com a la majoria de les
ciutats de la baixa edat mitjana, l'activitat artesanal tingué un paper destacat
en l'economia de la vila. Es coneixen 32 oficis que s'anaren agrupant en gremis per
tal de regular i controlar la producció, la qualitat i els preus de les matèries.
D'una banda, la producció agrària i, de l'altra, l'artesanal van consolidar
les fires i els mercats com a exponents d'una activitat comercial important que va
anar acompanyada del privilegi de batre moneda. Balaguer tenia dues fires i el privilegi
molt antic (1211) de fer mercat tots els dissabtes
Amb la conquesta de Balaguer per part del rei Ferran d'Antequera i la desaparició
del Comtat d'Urgell, la ciutat s'incorporà a la Corona d'Aragó sense
un paper polític destacat. Es clogué així el llarg període
medieval que visqué la gènesi i la formació de la ciutat i s'inicià
la transició cap a l'edat moderna, una època caracteritzada per l'estancament
urbà, econòmic i social, i en la qual només els homes i les
dones van ser els veritables protagonistes de la seva Història. |
Més
informació: