|
|
|
La Balaguer Comtal
Entre l'octubre i el novembre de l'any 1105 els musulmans eren assetjats i derrotats
per les tropes comandades per Pedro Ansúrez, a la sudda de Balaguer, com a
darrer reducte andalusí. La conquesta de la ciutat per part del tutor del
comte d'Urgell, Ermengol VIII (1105) fou violenta i el resultat fou la ruïna
del nucli urbà i l'emigració de la població andalusina. El primer
canvi immediat fou la sacralització dels espais de culte, amb la conversió
de totes les mesquites de la ciutat en esglésies cristianes: Santa Maria d'Almatà,
Santa Maria de la Suda, Sant Miquel i Sant Salvador.
No és, però, fins a la segona meitat del segle XII quan, després
díhaver conquerit la capital del districte, Larida, l'any 1149, es comença
a refer la ciutat, a reorganitzar els sistemes de regadiu, a reparar el recinte murat
i a construir els nous edificis religiosos i els corresponents espais funeraris.
La Carta de Poblament s'atorgava el 1174.
L'entrada del Casal de Barcelona al front del Comtat, a partir del 1314, significava
un vincle estret entre Balaguer i la nissaga que governava la Corona d'Aragó;
aquest fet suposà un gran impuls a un seguit d'obres públiques (Santa
Maria, el pont i el portal de Sant Miquel, Sant Domènec, etc.) que embelliren
la ciutat i que van dibuixar la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies. Un
segon fet tingué una repercussió cabdal en l'organització urbana:
la sentència d'Alfons el Benigne (1333) segons la qual els jueus havien de
viure junts però fora del clos murat. Això va suposar la creació
de la jueria, formada pels actuals carrers del Barri Nou, dels Teixidors, Miracle
i Sant Josep i va acabar de configurar l'espai de l'actual plaça del Mercadal.
El darrer efecte de la sentència fou la necessitat d'ampliar les muralles
de la ciutat per protegir el nou barri, construcció que ja estava acabada
a començament del segle XV.
La revolta del comte Jaume II el Dissortat contra el rei Ferran d'Antequera va acabar
amb el setge de la ciutat i la destrucció total del castell l'any 1413. El
setge de les tropes reials fou implacable i desencadenà una veritable destrucció
del palau, que no resistí l'artilleria de l'època, així com
tampoc el saqueig de la tropa, que fou pagada amb el botí aconseguit.
Amb la conquesta de Balaguer per part del rei Ferran d'Antequera i la desaparició
del Comtat d'Urgell, la ciutat s'incorporà a la Corona d'Aragó sense
un paper polític destacat. Es clogué així el llarg període
medieval que visqué la gènesi i la formació de la ciutat i s'inicià
la transició cap a l'edat moderna, una època caracteritzada per l'estancament
urbà, econòmic i social.
|
|
Més
informació: