|
|
|
El districte de Lleida
Els textos àrabs descriuen el districte de Lleida com una regió
rica en zones agrícoles, sobretot la vall del Cinca i la del Segre; també
es presenta un districte fortament militaritzat on el castell era l'assentament més
comú, dominant sempre vies de comunicació i cursos d'aigua, probablement
pel fet de ser una regió en contacte directe amb els comtats. Durant el segle
X, síestenia entre el riu Cinca a l'oest, la serra del Montsec al nord, la
vall de l'Ebre al sud i les serralades de Prades i del Montsant a l'est. Com a resultat
de la conquesta feudal, al llarg del segle XI, aquest territori veié minvada
la seva superfície.
L'historiador i geògraf al-Himyari ens va deixar una excel.lent descripció
de la zona:
"Lleida
(Larida) és una ciutat antiga que fou edificada al costat d'un
curs d'aigua que ve del país de Gillikia, i que es diu Segre (Shikar):
és el riu d'on s'extrauen partícules d'or pur... La ciutat domina una
extensa planura que s'anomena el pla de Mascançà (Mashkican).
La ciutat de Lleida té un territori fèrtil, malgrat que la terra de
la regió veïna sigui estèril; té nombrosos jardins i fruits
en abundància. Està especialitzada en el cultiu del lli, del qual n'hi
ha moltes plantacions i és excelSlent. S'exporta a totes les regions de la
zona de les marques.Al pla de Mascançà, hi ha granges, cultius i pastures
en gran nombre. Cada granja té una torre o refugi subterrani, on els colons
s'amaguen en cas d'atac..."
Amb la desintegració del califat de Còrdova (1008) i l'aparició
d'un seguit de regnes independents anomenats taifes, la Marca Superior desaparegué
com a divisió territorial i es convertí en un dels més importants
i extensos d'aquests regnes, governat per la família dels Banu Hud, amb capital
a Saragossa. Les lluites entre membres d'aquesta nissaga convertiren Lleida en el
centre opositor i en la capital de la taifa de Lleida (1041-1081) que, sota Yusuf
al-Muzaffar, tingué un gran floriment, tant a nivell econòmic com social
i cultural.
La pèrdua de força dels regnes taifes i les contínues lluites
entre ells van ser els factors que afavoriren el definitiu avanç de la frontera.
Així, entre el segle XI i la primera meitat del segle XII, les forces comtals
aconseguiren conquerir tot el territori que avui forma Catalunya. |
|
Més
informació:
