|
Llegat
Els nouvinguts, experts agricultors, van millorar el sistema de rec d'època
romana i van posar en explotació de forma massiva grans zones d'al-Àndalus.
Van introduir importants innovacions en el camp de la irrigació:
- la captació
dels aqüífers i la seva posterior canalització (els qanats),
- la multiplicació
de les sèquies, i
- la generalització
de l'ús de les rodes hidràuliques (sínies i nores)
Van introduir també
nous conreus de cereals, fruiters i verdures: l'arròs, el safrà, la
canya de sucre, el taronger, el llimoner, la morera, el cotó, les albergínies,
la síndria (meló de moro) i els espinacs. Els conreus de secà
més importants eren el blat, la civada, el cep, el lli i l'espart, mentre
que l'olivera i la figuera es van convertir en prioritaris. Cal destacar també
la ramaderia, sobretot bòvids i òvids, així com el bestiar cavallí
i el porcí.
El concepte musulmà de comunitat va afavorir una civilització marcadament
urbana, factor que es va traduir en una notable activitat mercantil. A les socs de
les ciutats andalusines s'hi podien trobar tota mena de productes, alguns fins llavors
desconeguts com l'ivori, el mercuri, l'encens, la càmfora, el sàndal,
la mirra, el clau i el pebre.
El contacte de l'Islam amb civilitzacions antigues (xinesa, persa, grega, etc.) va
comportar que arribessin a al-Àndalus tot un seguit d'innovacions, tècniques
i disciplines que fins i tot van ser millorades: el paper, el llibre, la ceràmica
vidrada, la brúixola, la pólvora, les indústries tèxtils,
com la seda i el cotó, els darrers avenços en medicina, les matemàtiques
i líastronomia.
|
Més
informació:
