Temporals anteriors

L’arquitectura vehicle de modernitat. balaguer, anys 60


Dates: Del 10 de novembre de 2011 al 25 de març de 2012
Lloc: Sales d'exposició temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera

L'exposició:
Producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecta Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts cinc dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que, per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa cinquanta anys.

La ciutat de Balaguer havia viscut durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.
Però ja abans de la guerra de 1936-1939  es percebia  la necessitat d’un creixement urbanístic a causa de a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. A tal fi, l’any 1939, es va aprovar la construcció d’un pont nou a l’alçada de la plaça Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril i permetés integrar la zona d’horta com a espai d’habitatge. Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer.

La construcció del nou pont anà seguida de l’elaboració  dels plànols d’Eixample  al  “Davant Balaguer” que van definir la planta de ciutat que ha perdurat fins a l’actualitat. Les primeres edificacions d’habitatge van ser les anomenades “cases barates”, promogudes per l’ Instituto Nacional de Vivienda, seguint el criteri de ciutat jardí amb caire rural on cada habitatge unifamiliar tenia el seu propi hortet. L’augment demogràfic va originar que s’abandonés aquesta tipologia i s’optés per habitatges entremitgeres o edificacions en bloc.
Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis  sobre arquitectura estaven ancorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres  i el bon saber fer dels constructors de l’època.

Així Balaguer veié alçar edificis “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pavelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.

Catàleg:
Títol: L'arquitectura, vehicle de modernitat. Balaguer, anys 60
Autora: Mercè Bosch