Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat

HISN BALAGI - BALAGUER: DE LA MADINA A La ciutat


El Museu de la Noguera és actualment un dels museus referents a Catalunya per entendre la petjada de l'islam i la societat que va resultar de les tres cultures que van conviure a l'al-Andalús de l'època medieval: musulmans, cristians i jueus.

Sota el títol  “Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat” les restes arqueològiques de madina Balaguer ens endinsen al territori i al context polític i cultural que va determinar la nostra història ara fa mil anys.

Al-Andalús i el comtat d'Urgell


Sota el títol Al-Andalús i el comtat d'Urgell, s'explica el marc territorial i polític del que fou la Marca Superior d'al-Andalús i els comtats catalans, fent especial esment en el  component social i ideològic de les tres cultures que van conviure a al-Andalús: musulmans, cristians i jueus. A partir de les restes arqueològiques exposades s'incideix en la cultura material pròpia del món andalusí,  i la del món feudal, representada pel comtat d'Urgell. Entre els materials exposats, destaca el conjunt arqueològic hispanovisigot del poblat de El Bovalar (Seròs, Segrià), possiblement el conjunt d'inicis del segle VIII més important de Catalunya, i entre el qual trobem una àmplia representació de ceràmiques, eines del camp, sivelles  i plaques de cinturó..., una copa de vidre i un conjunt monetari. L'àmbit exposa també la conquesta feudal i presenta les imatges que han arribat fins a nosaltres dels comtes d'Urgell, ja siguin pintades o esculpides, com el sarcòfag dels fills d'Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, del mestre Aloi de Montbrai.

Madina Balaguer


Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà són la base per explicar  madina Balaguer, la ciutat andalusina de Balaguer. La ciutat de Balaguer té el seu origen en un campament militar creat durant el segle VIII per controlar el riu Segre. A partir del segle X, les fonts escrites parlen de madina Balaguer: una ciutat amb cementiris, zones residencials, mesquites, banys, alfonacs, zones industrials, sòcs, alcásser i suda - la residència del governador - i un ampli territori al voltant agrícola i ramader. En aquesta època s'explota intensament l'or del riu Segre.
Madina Balaguer es va convertir en una pròspera ciutat on convisqueren musulmans, cristians i jueus. Les restes arqueològiques del jaciment del Pla d'Almatà i de la ciutat de Balaguer aporten moltes dades sobre la vida quotidiana i costums d'aquestes comunitats. Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península. Els materials arqueològics exposats són un dels conjunts més singulars de la cultura andalusina dels segles VIII al XII.

Hisn Balagi


Hisn Balagi presenta el castell com a centre del poder, tant en època andalusina com en època comtal. Del moment andalusí, cal destacar les guixeries que decoraven el palau taifa (construït a mitjan segle XI) i que representen un dels pocs conjunts de l'arquitectura islàmica d'aquesta època a la península Ibèrica comparables amb les restes de l'Aljaferia de Saragossa o l'alcassaba de Màlaga: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de lapislàtzuli d'Afganistan o vermell de cinabri, entre altres. Després de la conquesta feudal de la ciutat, el palau es va convertir en residència dels comtes d'Urgell. De mitjan segle XIV, cal ressaltar les reformes que feren els comtes al palau, de les quals ens n'han pervingut alguns dels elements de doració arquitectònica o les restes de la vaixella comú i de luxe (ceràmica de reflex metàl·lic de Manises) o les conduccions d'aigua dels jardins del palau dels comtes d'Urgell realitzades a base d'alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

Ciutat de Balaguer


La conquesta de la ciutat andalusina per part del comte d'Urgell l'any 1105 va suposar la ruïna del nucli urbà i l'emigració de la població andalusina. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell i que va suposar un gran impuls a un seguit d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que embelliren la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies. Un segon fet va tenir una repercussió cabdal en l'organització urbana: la sentència d'Alfons el Benigne segons la qual els jueus havien de viure junts però fora del clos murat i que va suposar la creació de la jueria, que es va construir en uns terrenys al sud del Mercadal que foren inclosos dins el nou recinte murat. Amb la conquesta de Balaguer per part del rei Ferran d,Antequera i la desaparació del comtat d'Urgell, la ciutat s'incorporà a la Corona d'Aragó i s'inicia la transició cap a l'edat moderna.