Activitats

Inici

SALA D'EXPOSICIONS TEMPORALS

Fins al 25 de febrer de 2018
sales temporals del Museu de la Noguera

Més informació

CONFERÈNCIA ÇATAL HÖYÜK, EL SALT ENDAVANT DE LA PREHISTÒRIA

Dissabte, 25 de novembre a les 17h
a l'Espai transmissor del túmul de Seró

Més informació

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC EN 3D

Veieu l'Harpia en 3D
Clica aquí!

CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OR DEL SEGRE

Viu l'aventura dels autèntics buscadors d'or

Més informació

Balaguer Medieval. La ciutat daurada

Destaquem

Mostran 1 a 6 de 8 Registres

Informació

Museu

Preus


Entrada individual: 3,10 €
Tarifa reduïda: 2,05 €/persona (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
Entrada gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
Servei de visites guiades prèvia reserva.

Horari


De dimarts a dissabte d'11 h a 14 h i de 18 h a 20 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h
*Tancat: els dilluns no festius, 25 i 26  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

Monuments

Horari


Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Observatori de la Guerra Civil
Claustre de St Domènec / 
Església de Santa Maria / Santuari del Sant Crist

Del 16 de setembre al 30 de juny
Dissabtes, diumenges i festius de 11 h a 14 h

Del 1 de juliol al 15 de setembre
De dimarts a diumenge de 11 h a 20 h

Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques

*L'entrada als monuments es gratuïta

Visites guiades

Preus


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
Durada aproximada: 1,30 h
Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antiga, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, parc arqueològic del Pla d'Almatà

Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Preu: 8 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 3 h
Preu: 6 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 1,30 h
Preu: 5 €/persona
(mínim 10 persones)

 

Visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre i visita a la ciutat o a l'exposició "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"

Durada aproximada 2,30 h

Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

Preus


Entrada i visita lliure al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
    - General: 1 €
    - Reduïda: 0,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes )
    - Gratuïta: menors de 16 anys 

Entrada + Visita guiada
    - General: 2 €
    - Reduiïda: 1 € ( Grups mínims 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
    - Menors de 16 anys: 0,50 €

Entrada + Taller de recerca d'or
    - General: 4 €
    - Reduïda: 2 €  ( Grups mínims 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
    - Menors de 16 anys: 1,50 €

Entrada + visita guiada + taller de recerca d'or

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínims 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
    - Menors de 16 anys: 2 €

 

  

Horari


D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat


D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 18 a 20 h  
Diumenges i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

Visites concertades i grups: 973 448 668

Més info.

Seró. Espai Transmissor

HORARI


DIUMENGE, 1 D'OCTUBRE DE 2017: TANCAT

 

Dissabtes a les 11 h, 12 h, 13 h i a les 17 h, 18 h

Diumenges i festius 11 h, 12 h i 13 h

Entre setmana, visites concertades adreçant-vos al telèfon:

- Seró. Espai transmissor: 661 224 195

o al correu elèctronic reserves@seroespaitransmissor.cat

Preus


Normal: 5 €
Reduït: 4 € (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 3 €
Menors 12 anys gratuït.

Visites guiades

Les visites tenen com a punt de partida el Museu de la Noguera on s'expliquen els origens de la ciutat i, des d'aquí, es continua el recorregut a la ciutat o als espais patrimonials de Balaguer: muralles, església de Santa Maria, jaciment arqueològic del Pla d'Almatà...
S'ofereixen també visites guiades combinades que inclouen el Museu de la Noguera, el Centre d'Interpretació de l'Or del Segre i la ciutat.

Totes les visites són guiades per historiadors i especialistes i es confeccionen en funció dels interessos i del temps disponible dels visitants, sempre prèvia reserva.

Itineraris


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
*Consulteu els preus

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antigia, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, jaciment arqueològic del Pla d'Almatà
Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Durada aproximada 3 h
Durada aproximada 2 h
*Consulteu els preus

Visites guiades al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
El Centre d’Interpretació de l’Or del Segre ofereix la possibilitat de dur a terme la visita guiada a l’espai expositiu i un taller de recerca d'or a l'espai dels safareigs.
Modalitats:
Visita i taller: Es facilita a cada visitant un àbac amb  una bosseta d’arena aurífera del riu Segre i s’ensenya com separar l'or de l'arena. Els visitants poden endur-se les palletes d’or que trobin dins d'una proveta que facilita el Centre.
*Consulteu els preus

Visites guiades a Seró. Espai Transmissor
Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
Diumenges i festius a les 11h, 12h i 13 h
Entre setmana, visites concertades als telèfons:
Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 18 (de 9 a 14 h)
Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
*Consulteu els preus

Idiomes


Totes les visites guiades s'ofereixen en els següents idiomes:

Català

Castellà

Anglès

Francès 

Àrab

Formulari de contacte

(*) Camps obligatoris

Biblioteca i sala de consulta

La biblioteca / sala de consulta del museu és un servei de suport a la recerca i la formació.
El museu disposa d'un important fons bibliogràfic, especialitzat en història - sobretot antiga i medieval - , història de l'art, arqueologia i arqueologia medieval, entre la qual és destacable el nombre de títol dedicats a al-Andalús.
Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal i compta amb una hemeroteca especialitzada en història de l'art, història i arqueologia.
La biblioteca està oberta a investigadors, professors, estudiants de secundària, batxillerat i universitaris i a tot el públic  interessat.

Botiga

Mostran 1 a 6 de 19 Registres

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

Enviament


L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.

Formulari botiga

(*) Camps obligatoris

El Museu

Què és el Museu de la Noguera?

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer  i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.

La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.

Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.

 

Història

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

La rellevància del  patrimoni andalusí i feudal  va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.

El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez.  Les obres van començar el desembre de 1992.

El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà,  l’altre dels radials previstos 
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.

Recerca

El Museu de la Noguera promou i dóna suport a la recerca i a la conservació del patrimoni arqueològic i històric de la ciutat de Balaguer  i de la comarca de La Noguera.

Entre les línies de recerca del museu, destaca el projecte Patrons d'assentament i d'ocupació territorial al Segre Mitjà. El Pla d'Almatà (segles VIII - XII), que es desenvolupa a partir de les excavacions arqueològiques al Pla d'Almatà.

A comarca, el museu avala i dóna suport a bona part de l'activitat arqueològica que es duu a terme a La Noguera, entre la que destaca les excavacions als jaciments de Monteró (Camarasa), Antona (Artesa de Segre), La Roca dels Bous (Sant Llorenç de Montgai), el castell de Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya)...

El museu facilita les seves instal·lacions als investigadors de la comarca perquè puguin desenvolupar els seus projectes de recerca.

Col·leccions

Fons arqueològic


El fons arqueològic està format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera amb posterioritat al Decret 155/81 d’11 de juny pel qual s’aprovava la normativa d’excavacions arqueològiques a Catalunya.  

Del fons destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà o de les diferents intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer, que conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. A aquests cal afegir, també d'aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit a partir de la conquesta de la ciutat de Balaguer en residència dels comtes d'Urgell.

D'entre els materials prehistòrics cal destacar els jaciments de la Roca dels Bous de Llorenç de Montgai, de la Cova Gran de Santa Linya i de la Cova de l'Estret de Tragó; els materials protohistòrics de La Pedrera  de Vallfogona de Balaguer o La Colomina de Gerb; i els materials hispanovisigots del poblat El Bovalar de Serós o de la necròpolis de Palous de Camarasa. 

Fons d'art


El fons d’art inclou col·leccions dels segles XIV-XVII i fins al  segle XX. Quant a les primeres, cal destacar les taules atribuïdes al Mestre de Vielha (segle XV) i les del Mestre de Balaguer (primer quart del segle XVI).
La col·lecció d’art contemporani prové en gran mesura del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer on destaca principalment el fons del pintor balaguerí Francesc Borràs.  Entre altres pintors també hi són representats Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, Jaume Minguell, etc., i artistes balaguerins com Marcel·lí Bergé, Andreu Saiz, Josep M. Llobet, Antoni Collado, etc.

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Fons etnogràfic


El Museu de la Noguera fa una tasca de recull i restauració d'objectes de la vida quotidiana que arriben procedents de diferents donacions. La col·lecció compta principalment amb utillatge de cuina i de rebost dels segles XIX i XX. S'inclou també en aquesta col·lecció una sèrie d'elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII-XIX.

Què és el Museu de la Noguera?

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer  i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.

La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.

Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.

 

Exposicions

Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat

HISN BALAGI - BALAGUER: DE LA MADINA A La ciutat


El Museu de la Noguera és actualment un dels museus referents a Catalunya per entendre la petjada de l'islam i la societat que va resultar de les tres cultures que van conviure a l'al-Andalús de l'època medieval: musulmans, cristians i jueus.

Sota el títol  “Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat” les restes arqueològiques de madina Balaguer ens endinsen al territori i al context polític i cultural que va determinar la nostra història ara fa mil anys.

Al-Andalús i el comtat d'Urgell


Sota el títol Al-Andalús i el comtat d'Urgell, s'explica el marc territorial i polític del que fou la Marca Superior d'al-Andalús i els comtats catalans, fent especial esment en el  component social i ideològic de les tres cultures que van conviure a al-Andalús: musulmans, cristians i jueus. A partir de les restes arqueològiques exposades s'incideix en la cultura material pròpia del món andalusí,  i la del món feudal, representada pel comtat d'Urgell. Entre els materials exposats, destaca el conjunt arqueològic hispanovisigot del poblat de El Bovalar (Seròs, Segrià), possiblement el conjunt d'inicis del segle VIII més important de Catalunya, i entre el qual trobem una àmplia representació de ceràmiques, eines del camp, sivelles  i plaques de cinturó..., una copa de vidre i un conjunt monetari. L'àmbit exposa també la conquesta feudal i presenta les imatges que han arribat fins a nosaltres dels comtes d'Urgell, ja siguin pintades o esculpides, com el sarcòfag dels fills d'Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, del mestre Aloi de Montbrai.

Madina Balaguer


Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà són la base per explicar  madina Balaguer, la ciutat andalusina de Balaguer. La ciutat de Balaguer té el seu origen en un campament militar creat durant el segle VIII per controlar el riu Segre. A partir del segle X, les fonts escrites parlen de madina Balaguer: una ciutat amb cementiris, zones residencials, mesquites, banys, alfonacs, zones industrials, sòcs, alcásser i suda - la residència del governador - i un ampli territori al voltant agrícola i ramader. En aquesta època s'explota intensament l'or del riu Segre.
Madina Balaguer es va convertir en una pròspera ciutat on convisqueren musulmans, cristians i jueus. Les restes arqueològiques del jaciment del Pla d'Almatà i de la ciutat de Balaguer aporten moltes dades sobre la vida quotidiana i costums d'aquestes comunitats. Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península. Els materials arqueològics exposats són un dels conjunts més singulars de la cultura andalusina dels segles VIII al XII.

Hisn Balagi


Hisn Balagi presenta el castell com a centre del poder, tant en època andalusina com en època comtal. Del moment andalusí, cal destacar les guixeries que decoraven el palau taifa (construït a mitjan segle XI) i que representen un dels pocs conjunts de l'arquitectura islàmica d'aquesta època a la península Ibèrica comparables amb les restes de l'Aljaferia de Saragossa o l'alcassaba de Màlaga: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de lapislàtzuli d'Afganistan o vermell de cinabri, entre altres. Després de la conquesta feudal de la ciutat, el palau es va convertir en residència dels comtes d'Urgell. De mitjan segle XIV, cal ressaltar les reformes que feren els comtes al palau, de les quals ens n'han pervingut alguns dels elements de doració arquitectònica o les restes de la vaixella comú i de luxe (ceràmica de reflex metàl·lic de Manises) o les conduccions d'aigua dels jardins del palau dels comtes d'Urgell realitzades a base d'alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

Ciutat de Balaguer


La conquesta de la ciutat andalusina per part del comte d'Urgell l'any 1105 va suposar la ruïna del nucli urbà i l'emigració de la població andalusina. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell i que va suposar un gran impuls a un seguit d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que embelliren la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies. Un segon fet va tenir una repercussió cabdal en l'organització urbana: la sentència d'Alfons el Benigne segons la qual els jueus havien de viure junts però fora del clos murat i que va suposar la creació de la jueria, que es va construir en uns terrenys al sud del Mercadal que foren inclosos dins el nou recinte murat. Amb la conquesta de Balaguer per part del rei Ferran d,Antequera i la desaparació del comtat d'Urgell, la ciutat s'incorporà a la Corona d'Aragó i s'inicia la transició cap a l'edat moderna.

Temporals

El retrat de la mirada. Francesc Borràs


 

 

L'exposició "El retrat de la mirada. Francesc Borràs" permet veure una faceta poc tractada de l'artista, malgrat sigui una de les més prolífiques del pintor: la de retratista. Per primer cop, s'exposa conjuntament una selecció representativa dels retrats que l'artista balaguerí va realitzar entre 1905 i 1968 i que formen part del fons de l'Ajuntament de Balaguer i de les famílies que les han cedit temporalment per a l'exposició.
L'obra de Francesc Borràs és en essència el testimoni pictòric del caràcter balaguerí. Les seves pintures mostren la vida als carrers, la gent i tot allò que conformava el relat col·lectiu de la ciutat. Tanmateix, a banda de l'obra dedicada als mercats, les escenes quotidianes i la vida als carrers Francesc Borràs també realitza un seguit de peces per guanyar-se la vida. Aquestes obres sovint eren retrats que li encarregaven les famílies més benestants de la ciutat i suposen la part més comercial del seu treball.
L'exposició es planteja a partir de diversos eixos temàtics, però que formalment comparteixen la importància d'un element clau en l'obra de l'artista: la representació de la mirada. Les obres es presenten a partir de tres plantejaments formals i conceptuals: El gest contingut, pel qual s'evidencia la voluntat de l'artista de captar un instant, una expressió fugaç en el rostre de la persona retratada; El retrat com a símbol de distinció social, pel qual s'entén el retrat com a una forma de reforçar la identitat i la posició de les classes benestants; i El retrat més personal, en el qual s'hi emmarquen aquells retrats que l'artista va realitzar amb persones properes com a protagonistes.

Francesc Borràs i Farràs (1891-1968) va néixer i morir a Balaguer i va esdevenir al llarg de la seva vida, un dels pintors més coneguts de la ciutat. L'any 1907 va iniciar els estudis a l'Escola de la Llotja de Barcelona on va entrar en contacte amb les avantguardes de la pintura catalana del tombant de segle. En ple procés de reconeixement de la seva pinutra, la mort de la seva filla l'any 1947 va comportar la renúncia de consolidació de la seva obra en el panorama artístic del moment i el va aïllar dels cercles culturals. Els anys següents - i fins a la seva mort - els va viure endinsat en el seu treball, realitzant retrats, especialment del Sant Crist, i escenes costumistes de Balaguer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A TAULA! ALIMENTACIÓ I CUINA ALS MAGATZEMS DEL MUSEU DE LA NOGUERA


Us proposem  la descoberta d'obres artístiques i peces arqueològiques que formen part de les col·leccions del museu relacionades amb l'alimentació i la cuina, algunes d'elles mai exposades. 

L'obra o la peça seleccionada es presenta a les sales permanents del museu el primer cap de setmana de cada mes i manté relació amb l'època de l'any en la qual ens trobem.

 

GENER

Setrill, Pla d'Almatà

MARÇ

La coca d'ou de Francesc Borràs

 

MAIG

Tobies i l'acàngel Sant Rafel

 

 
   
   
   
   

       

 

 

Temporals anteriors

Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol


L'exposició "Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" vol ser un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada el 1916, amb la fundació de Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una història que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els èxits i els fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes, van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot que viu a Balaguer. Una història on els verdaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i sobretot les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.

L'exposició repassa els inicials anys vint la primera meitat de la dècada dels anys trenta del segle passat, abans de la guerra civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra civil i els durs anys de la postguerra quan es va fundar el CF. Balaguer de les cendres de la Unión Deportiva Balaguer; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-57 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a la Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a SegonaB disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant del Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa" el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins a arribar als nostres dies.

 

 

Mostran 1 a 6 de 12 Registres

Història

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

La rellevància del  patrimoni andalusí i feudal  va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.

El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez.  Les obres van començar el desembre de 1992.

El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà,  l’altre dels radials previstos 
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.

Activitats

Activitats

Anteriors

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Educació

L'oferta pedagògica del museu inclou la visita a les sales estables i diferents itineraris a la ciutat de Balaguer, als monuments i als jaciments arqueològics. Les visites i els itineraris es realitzen en funció dels interessos del grup i del temps disponible i sempre van acompanyats d'un monitor. Alguns dels itineraris establerts inclouen proposta didàctica. Si voleu més informació no dubteu a contactar amb nosaltres.

Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Cicle superior d'educació primària i educació secundària obligatòria

Contacta

(*) Camps obligatoris

Espais patrimonials

El Pla d'Almatà

El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.

El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alóndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.

Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.

El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.


 

 

Castell Formós

El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies  a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic.  En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."

A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.

Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.

Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.

El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.

Museu

Preus


Entrada individual: 3,10 €
Tarifa reduïda: 2,05 €/persona (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
Entrada gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
Servei de visites guiades prèvia reserva.

Horari


De dimarts a dissabte d'11 h a 14 h i de 18 h a 20 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h
*Tancat: els dilluns no festius, 25 i 26  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

Monuments

Horari


Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Observatori de la Guerra Civil
Claustre de St Domènec / 
Església de Santa Maria / Santuari del Sant Crist

Del 16 de setembre al 30 de juny
Dissabtes, diumenges i festius de 11 h a 14 h

Del 1 de juliol al 15 de setembre
De dimarts a diumenge de 11 h a 20 h

Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques

*L'entrada als monuments es gratuïta

Visites guiades

Preus


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
Durada aproximada: 1,30 h
Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antiga, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, parc arqueològic del Pla d'Almatà

Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Preu: 8 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 3 h
Preu: 6 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 1,30 h
Preu: 5 €/persona
(mínim 10 persones)

 

Visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre i visita a la ciutat o a l'exposició "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"

Durada aproximada 2,30 h

Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

Preus


Entrada i visita lliure al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
    - General: 1 €
    - Reduïda: 0,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes )
    - Gratuïta: menors de 16 anys 

Entrada + Visita guiada
    - General: 2 €
    - Reduiïda: 1 € ( Grups mínims 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
    - Menors de 16 anys: 0,50 €

Entrada + Taller de recerca d'or
    - General: 4 €
    - Reduïda: 2 €  ( Grups mínims 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
    - Menors de 16 anys: 1,50 €

Entrada + visita guiada + taller de recerca d'or

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínims 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
    - Menors de 16 anys: 2 €

 

  

Horari


D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat


D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 18 a 20 h  
Diumenges i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

Visites concertades i grups: 973 448 668

Més info.

Seró. Espai Transmissor

HORARI


DIUMENGE, 1 D'OCTUBRE DE 2017: TANCAT

 

Dissabtes a les 11 h, 12 h, 13 h i a les 17 h, 18 h

Diumenges i festius 11 h, 12 h i 13 h

Entre setmana, visites concertades adreçant-vos al telèfon:

- Seró. Espai transmissor: 661 224 195

o al correu elèctronic reserves@seroespaitransmissor.cat

Preus


Normal: 5 €
Reduït: 4 € (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 3 €
Menors 12 anys gratuït.

Recerca

El Museu de la Noguera promou i dóna suport a la recerca i a la conservació del patrimoni arqueològic i històric de la ciutat de Balaguer  i de la comarca de La Noguera.

Entre les línies de recerca del museu, destaca el projecte Patrons d'assentament i d'ocupació territorial al Segre Mitjà. El Pla d'Almatà (segles VIII - XII), que es desenvolupa a partir de les excavacions arqueològiques al Pla d'Almatà.

A comarca, el museu avala i dóna suport a bona part de l'activitat arqueològica que es duu a terme a La Noguera, entre la que destaca les excavacions als jaciments de Monteró (Camarasa), Antona (Artesa de Segre), La Roca dels Bous (Sant Llorenç de Montgai), el castell de Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya)...

El museu facilita les seves instal·lacions als investigadors de la comarca perquè puguin desenvolupar els seus projectes de recerca.

Centres d'interpretació

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

 

El Molí de l'Esquerrà


El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on hi havia ubicada la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.

L'or del Segre al llarg de la història


En aquest espai, a través de diferents plafons i vitrines, envoltats per una ambientació d'un bosc de ribera o bultra, es fa un recorregut històric per l'explotació de l'or al riu Segre, documentada ja des d'època romana a la Cerdanya, però que tingué moments d'especial activitat en època andalusina i posteriorment als segles XVI i XVII, quan es començà a utilitzar el mercuri com a amalgamant per poder extreure l'or de l'arena.

La Recerca de l'or


La recerca d'or és realitza a la sala dels safareigs distribuïda en dos espais a diferent nivell. El primer està destinat als més petits i el precedeix un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en la recerca i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Aquí els nens i nenes poden fer una pràctica de recerca d’or en uns safareigs adaptats.

Una col·lecció d’àbacs de diferents materials i èpoques d’arreu del món dóna pas al segon espai, destinat al públic en general, on el visitant pot realitzar un taller de recerca d'or amb l'àbac i arena aurífera del Segre.

Al costat dels safareigs el visitant pot consultar uns dossiers  sobre la història i la tècnica de la recerca d’or al Segre i a diferents zones auríferes d'altres continents del món.

Visita Virtual


Descobrim...

Horari i preus


HORARI
 

D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h
* Dilluns no festiu tancat

* El dijous 16 de novembre tanquem de 12 a 14 h per tasques de manteniment. Disculpeu les molèsties.

Visites concertades i grups: 973 448 668

 

D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 18 a 20 h  
Diumenges i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat 


PREUS

Entrada 
    - General: 1 €
    - Reduïda: 0,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes )
    - Gratuïta: menors de 16 anys 

Entrada + Visita guiada
    - General: 2 €
    - Reduïda: 1 € ( Grups mínims 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
    - Menors de 16 anys: 0,50 €

Entrada + Taller de recerca d'or
    - General: 4 €
    - Reduïda: 2 €  ( Grups mínims 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
    - Menors de 16 anys: 1,50 €

Entrada + visita guiada + taller de recerca d'or

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínims 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
    - Menors de 16 anys: 2 €
    

** Consulteu les propostes i preus de visites i activitats per a centres educatius

Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook i twitter

Adreça


Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68

ordelsegre@balaguer.cat

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E

Horari Pont de Desembre


RECERCA D'OR EN FAMÍLIA

Del dimecres 6 al diumenge 10 de desembre de 2017 a les 11, 12 i 13 h 

Preus:
    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
    - Menors de 16 anys: 2 €

I... emporta't tot l'or que trobis

Sense reserva prèvia

Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat

 


 

Seró.Espai Transmissor

Els Reguers de Seró


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

Les estàtues-menhirs


Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

L'edifici


Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.

A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut  en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic  es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix  el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra  l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.

L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.

 

Horari


DIUMENGE, 1 D'OCTUBRE DE 2017: TANCAT

 

VISITES GUIADES:

      - Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h 
      - Diumenges a les 11 h, 12 i 13 h


Entre setmana, visites concertades adreçant-vos als telèfons:

- Seró. Espai transmissor: 661 224 195

- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)

o al correu electrònic:  reserves@seroespaitransmissor.cat

ADREÇA


C. Escoles, 2.  SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)

Tel. 661224195

info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat

 

Més informació sobre els horaris i preus

Més informació sobre visites guiades

Preus


Normal: 5€
Reduït: 4€ (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 3€
Menors 12 anys gratuït

Més informació sobre els horaris i preus
M
és informació sobre visites guiades

Visites guiades

Les visites tenen com a punt de partida el Museu de la Noguera on s'expliquen els origens de la ciutat i, des d'aquí, es continua el recorregut a la ciutat o als espais patrimonials de Balaguer: muralles, església de Santa Maria, jaciment arqueològic del Pla d'Almatà...
S'ofereixen també visites guiades combinades que inclouen el Museu de la Noguera, el Centre d'Interpretació de l'Or del Segre i la ciutat.

Totes les visites són guiades per historiadors i especialistes i es confeccionen en funció dels interessos i del temps disponible dels visitants, sempre prèvia reserva.

Itineraris


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
*Consulteu els preus

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antigia, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, jaciment arqueològic del Pla d'Almatà
Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Durada aproximada 3 h
Durada aproximada 2 h
*Consulteu els preus

Visites guiades al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
El Centre d’Interpretació de l’Or del Segre ofereix la possibilitat de dur a terme la visita guiada a l’espai expositiu i un taller de recerca d'or a l'espai dels safareigs.
Modalitats:
Visita i taller: Es facilita a cada visitant un àbac amb  una bosseta d’arena aurífera del riu Segre i s’ensenya com separar l'or de l'arena. Els visitants poden endur-se les palletes d’or que trobin dins d'una proveta que facilita el Centre.
*Consulteu els preus

Visites guiades a Seró. Espai Transmissor
Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
Diumenges i festius a les 11h, 12h i 13 h
Entre setmana, visites concertades als telèfons:
Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 18 (de 9 a 14 h)
Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
*Consulteu els preus

Idiomes


Totes les visites guiades s'ofereixen en els següents idiomes:

Català

Castellà

Anglès

Francès 

Àrab

Formulari de contacte

(*) Camps obligatoris

Publicacions

Llibres

Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.

Mostran 1 a 6 de 13 Registres

Retalls d'art

Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí

Mostran 1 a 6 de 9 Registres

Arxiu bibliogràfic

Ruta literària per Balaguer




Elaborada per Llorenç Soldevila i Balart Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015
Descarrega la ruta

Germans Pla. Les arrels i la memòria




Orial Perez Treviño
Vegeu informació de l'exposició
Vegeu catàleg

BALAGUER: URBANISME ENTRE DUES CULTURES


ALÒS, C.: "Balaguer, urbanisme entre dues cultures", Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I:  Monògrafic. la ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.
Vegeu article

EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA): DE CAMPAMENT MILITAR A MEDINA


CAMATS, A.; MONJO, M.; MULET, M.; SOLANES, E. (2015). "El Pla d'Almatà (Balaguer, La Noguera): de campament militar a medina, Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.
Vegeu article

Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


GIRALT, J.; BENSENY, J.; CAMÍ, A.: "Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)". Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123

Vegeu article

Les cases andalusines del Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


ALÒS, C.; CAMATS, A.; MONJO, M.; SOLANES, E. (2008). "Les cases andalusines del Pla d'Almatà". Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290

Vegeu article

Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi", Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés", Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

"Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2012). "Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)".  Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.
Vegeu article

"Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, J. B.; MOYA-GARRA, A. (2010). "Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)". Environmental Science and Pollution Research, 17, p. 1287-1299.
Vegeu article

"Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya"


MOYA, A.; MARTÍNEZ, P.; LÓPEZ, JB. (2010) Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya, Cypsela, 18, 2010, p. 11-41.
Vegeu article

"La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu" (duplicate)


LÓPEZ, JB.; MOYA, A.; ESCALA, O.; NIETO. A. (2010). "La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu", Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125.
Vegeu article

"Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró"


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2010). "Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró". 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
Vegeu article

¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torruella de Montgrí, Baix Empordà, Girona)


SORIANO, I.; SOLER, J.; SOLER, N. (2012).  "¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torruella de Montgrí, Baix Empordà, Girona), Trabajos de Prehistoria, 69, núm. 1, CSIC, Madrid, gener-juny 2012, p. 149-161

Vegeu article

Altres

Zona de descàrrega de PDF informatius.

Biblioteca i sala de consulta

La biblioteca / sala de consulta del museu és un servei de suport a la recerca i la formació.
El museu disposa d'un important fons bibliogràfic, especialitzat en història - sobretot antiga i medieval - , història de l'art, arqueologia i arqueologia medieval, entre la qual és destacable el nombre de títol dedicats a al-Andalús.
Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal i compta amb una hemeroteca especialitzada en història de l'art, història i arqueologia.
La biblioteca està oberta a investigadors, professors, estudiants de secundària, batxillerat i universitaris i a tot el públic  interessat.

Contacte

On estem?


Plaça dels Comtes d'Urgell, 5
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 445 194
F. 973 445 053
A/e: museu@balaguer.net

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 18.55 N
Long. 0º 48' 17.35 E
Ruta GPS:
@41.788487,0.804834

Contacta

(*) Camps obligatoris

L'usuari pot exercir el seu dret de rectificació, cancel·lació i oposició que li atorga la vigent Llei orgànica de protecció de dades (Llei 15/1999, de 13 de desembre) sol·licitant-ho personalment, per telèfon, per correu, fax o correu electrònic al Museu de la Noguera.

Botiga

Mostran 1 a 6 de 19 Registres

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

Enviament


L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.

Formulari botiga

(*) Camps obligatoris

Llibres

Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.

Mostran 1 a 6 de 13 Registres

Retalls d'art

Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí

Mostran 1 a 6 de 9 Registres

SALA D'EXPOSICIONS TEMPORALS


Fins al 25 de febrer de 2018
sales temporals del Museu de la Noguera

Més informació

Arxiu bibliogràfic

Ruta literària per Balaguer




Elaborada per Llorenç Soldevila i Balart Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015
Descarrega la ruta

Germans Pla. Les arrels i la memòria




Orial Perez Treviño
Vegeu informació de l'exposició
Vegeu catàleg

BALAGUER: URBANISME ENTRE DUES CULTURES


ALÒS, C.: "Balaguer, urbanisme entre dues cultures", Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I:  Monògrafic. la ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.
Vegeu article

EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA): DE CAMPAMENT MILITAR A MEDINA


CAMATS, A.; MONJO, M.; MULET, M.; SOLANES, E. (2015). "El Pla d'Almatà (Balaguer, La Noguera): de campament militar a medina, Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.
Vegeu article

Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


GIRALT, J.; BENSENY, J.; CAMÍ, A.: "Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)". Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123

Vegeu article

Les cases andalusines del Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


ALÒS, C.; CAMATS, A.; MONJO, M.; SOLANES, E. (2008). "Les cases andalusines del Pla d'Almatà". Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290

Vegeu article

Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi", Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés", Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

"Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2012). "Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)".  Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.
Vegeu article

"Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, J. B.; MOYA-GARRA, A. (2010). "Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)". Environmental Science and Pollution Research, 17, p. 1287-1299.
Vegeu article

"Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya"


MOYA, A.; MARTÍNEZ, P.; LÓPEZ, JB. (2010) Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya, Cypsela, 18, 2010, p. 11-41.
Vegeu article

"La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu" (duplicate)


LÓPEZ, JB.; MOYA, A.; ESCALA, O.; NIETO. A. (2010). "La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu", Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125.
Vegeu article

"Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró"


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2010). "Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró". 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
Vegeu article

¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torruella de Montgrí, Baix Empordà, Girona)


SORIANO, I.; SOLER, J.; SOLER, N. (2012).  "¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torruella de Montgrí, Baix Empordà, Girona), Trabajos de Prehistoria, 69, núm. 1, CSIC, Madrid, gener-juny 2012, p. 149-161

Vegeu article

CONFERÈNCIA ÇATAL HÖYÜK, EL SALT ENDAVANT DE LA PREHISTÒRIA


Dissabte, 25 de novembre a les 17h
a l'Espai transmissor del túmul de Seró

Més informació

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC EN 3D


Veieu l'Harpia en 3D
Clica aquí!

Altres

Zona de descàrrega de PDF informatius.

CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OR DEL SEGRE


Viu l'aventura dels autèntics buscadors d'or

Més informació

Balaguer Medieval. La ciutat daurada


Descobreix-la!

La biblioteca / sala de consulta del museu és un servei de suport a la recerca i la formació.
El museu disposa d'un important fons bibliogràfic, especialitzat en història - sobretot antiga i medieval - , història de l'art, arqueologia i arqueologia medieval, entre la qual és destacable el nombre de títol dedicats a al-Andalús.
Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal i compta amb una hemeroteca especialitzada en història de l'art, història i arqueologia.
La biblioteca està oberta a investigadors, professors, estudiants de secundària, batxillerat i universitaris i a tot el públic  interessat.

CONFERÈNCIA ÇATAL HÖYÜK, EL SALT ENDAVANT DE LA PREHISTÒRIA


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'OR DEL SEGRE. A LA RECERCA DEL SOMNI DE MARIAM

1r dissabte de cada mes

 



- EL PRIMER DISSABTE DE CADA MES (amb reserva prèvia) de les 10,30 a les 14 h. ( Places limitades )

- DE DIMARTS A DIUMENGE AMB VISITA CONCERTADA PER A GRUPS D'UN MÍNIM DE 8 PERSONES

PREU:

Adults: 15,00 €
Menors de 6 a 12 anys: 6,00 €
Menors de 6 anys: gratuït

El preu inclou:
* Visita guiada al Museu de la Noguera, passeig pel centre històric de Balaguer i visita al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
* Taller pràctic per aprendre a separar les palletes d'or de l'arena al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
* Cessió de l'equipament necessari per a la recerca d'or al riu.
* Taller de recerca d'or al riu Segre en un entorn incomparable.
* Degustació d'oli d'oliva dels molins de la Noguera i vi DO Costers del Segre durant l'activitat al riu.
* Obsequi d'un barret de buscador d'or i un vial per guardar les palletes d'or que trobi cadascú.


MÉS INFORMACIÓ I RESERVES AL MUSEU DE LA NOGUERA I AL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OR DEL SEGRE

** En cas de pluja, mal temps o augment del cabal de l'aigua del riu, l'activitat no es podrà realitzar **


Descarrega PDF Contacta

Ruta literària per Balaguer




Elaborada per Llorenç Soldevila i Balart Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015
Descarrega la ruta

VESTIR LA MODA. Modes de vestir a les terres de Lleida (segles XVIII-XX)


A les col·leccions dels museus lleidatans s'hi conserven diferents peces d'indumentària, principalment dels segles XVIII, XIX i XX, que permeten veure, a través del vestuari de la població, el procés de canvi social i econòmic que es va viure a Europa en aquella època. Són objectes conservats per les famílies com a béns preuats que han passat de generació en generació i que finalment han arribat, a través de donacions, als museus de cada territori. Aquesta exposició produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran pretén donar a conèixer aquests fons i difondre la tasca que s'està fent des de les institucions museístiques del país pel que fa a la documentació, conservació, estudi  i difusió del patrimoni de les terres de Lleida i, per extensió, de Catalunya. La mostra pretén doncs donar a conèixer un moment de canvi en la indumentària que és clau per entendre com ens vestim avui en dia.

La Revolució Francesa (1789-1799) i la Revolució Industrial foren els dos processos que van marcar un abans i un després, ja que van provocar el desenvolupament de nous sistemes de producció i comerç. Un dels sectors que va sofrir transformacions importants va ser el de la indústria tèxtil pels canvis en els processos d'elaboració, abans artesanals i ara mecànics. Al nostre país també es va patir aquest canvi, al mateix nivell que a Anglaterra o França, que foren els centres més influents. Mostra d’això és que el 1767 a Catalunya es va crear la primera fàbrica d’indianes, teixit de cotó estampat per una sola cara. El 1832 els germans Bonaplata obriren a Barcelona la primera fàbrica que feia servir la màquina de vapor per moure de manera mecànica les màquines de teixir i de filar. El vestit i tot el que hi feia referència va formar part activament d'aquest procés cap a una manera de fer i d’actuar que encara perdura avui en dia. Les terres lleidatanes, des del Pirineu fins a la Plana, no van quedar fora d'aquest procés i lentament es va anar implantant la moda tal i com la coneixem avui en dia. El procés però va ser lent i desigual.

En aquesta exposició s'exhibeixen una seixantena de peces dels segles XVIII, XIX i inicis del XX que procedeixen dels fons del Museu de la Noguera (Balaguer), del Museu Comarcal de l'Urgell  (Tàrrega), del Museu Comarcal de Cervera (Cervera), del Museu de Lleida: diocesà i comarcal (Lleida) i de l'Ecomuseu de les valls d'Àneu (Esterri d'Àneu). S'hi poden veure des de peces de roba quotidianes fins a vestits de mudar, vestits de cerimònia i també complements. La mostra es complementa amb imatges i reproduccions d'obres d'art del museu d'Art Jaume Morera de Lleida en les quals es pot observar l'evolució en la manera de vestir a través de l'art i la fotografia. Diversos professionals dels museus lleidatans han treballat conjuntament en la realització d'aquest projecte.

La mostra ha estat comissariada per l'especialista Rosa Figueras i tindrà el següent calendari d'itinerància pels museus lleidatans:
- Museu de la Noguera - Balaguer: 31 de març al 8 de maig de 2016
- Museu Comarcal de Cervera: Del 18 de maig al 17 de juliol de 2016
- Ecomuseu de les valls d'Àneu: Del 24 de juliol al 30 de setembre de 2016
- Museu Comarcal de l'Urgell - Tàrrega: 28 de gener al 19 de març de 2017
- Museu de Lleida Diocesà i Comarcal: 2017

Nucli de làmines i gasteròpode marí perforat

Jaciment: Cova Gran (Santa Linya)
Material: sílex i closca
Cronologia: fa 39.000

El retrat de la mirada. Francesc Borràs


 

 

L'exposició "El retrat de la mirada. Francesc Borràs" permet veure una faceta poc tractada de l'artista, malgrat sigui una de les més prolífiques del pintor: la de retratista. Per primer cop, s'exposa conjuntament una selecció representativa dels retrats que l'artista balaguerí va realitzar entre 1905 i 1968 i que formen part del fons de l'Ajuntament de Balaguer i de les famílies que les han cedit temporalment per a l'exposició.
L'obra de Francesc Borràs és en essència el testimoni pictòric del caràcter balaguerí. Les seves pintures mostren la vida als carrers, la gent i tot allò que conformava el relat col·lectiu de la ciutat. Tanmateix, a banda de l'obra dedicada als mercats, les escenes quotidianes i la vida als carrers Francesc Borràs també realitza un seguit de peces per guanyar-se la vida. Aquestes obres sovint eren retrats que li encarregaven les famílies més benestants de la ciutat i suposen la part més comercial del seu treball.
L'exposició es planteja a partir de diversos eixos temàtics, però que formalment comparteixen la importància d'un element clau en l'obra de l'artista: la representació de la mirada. Les obres es presenten a partir de tres plantejaments formals i conceptuals: El gest contingut, pel qual s'evidencia la voluntat de l'artista de captar un instant, una expressió fugaç en el rostre de la persona retratada; El retrat com a símbol de distinció social, pel qual s'entén el retrat com a una forma de reforçar la identitat i la posició de les classes benestants; i El retrat més personal, en el qual s'hi emmarquen aquells retrats que l'artista va realitzar amb persones properes com a protagonistes.

Francesc Borràs i Farràs (1891-1968) va néixer i morir a Balaguer i va esdevenir al llarg de la seva vida, un dels pintors més coneguts de la ciutat. L'any 1907 va iniciar els estudis a l'Escola de la Llotja de Barcelona on va entrar en contacte amb les avantguardes de la pintura catalana del tombant de segle. En ple procés de reconeixement de la seva pinutra, la mort de la seva filla l'any 1947 va comportar la renúncia de consolidació de la seva obra en el panorama artístic del moment i el va aïllar dels cercles culturals. Els anys següents - i fins a la seva mort - els va viure endinsat en el seu treball, realitzant retrats, especialment del Sant Crist, i escenes costumistes de Balaguer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El retrat de la mirada. Francesc Borràs

Fins al 25 de febrer de 2018

+ Info

Fatal error: Uncaught exception 'Zend\View\Exception\RuntimeException' with message 'No paginator instance provided or incorrect type' in /usr/home/museucn.com/vendor/zendframework/zendframework/library/Zend/View/Helper/PaginationControl.php:96 Stack trace: #0 [internal function]: Zend\View\Helper\PaginationControl->__invoke(NULL, 'Sliding', 'qu-museu/pagina...') #1 /usr/home/museucn.com/vendor/zendframework/zendframework/library/Zend/View/Renderer/PhpRenderer.php(362): call_user_func_array(Object(Zend\View\Helper\PaginationControl), Array) #2 /usr/home/museucn.com/module/QuMuseu/view/qu-museu/web/page-options.phtml(94): Zend\View\Renderer\PhpRenderer->__call('paginationContr...', Array) #3 /usr/home/museucn.com/module/QuMuseu/view/qu-museu/web/page-options.phtml(94): Zend\View\Renderer\PhpRenderer->paginationControl(NULL, 'Sliding', 'qu-museu/pagina...') #4 /usr/home/museucn.com/vendor/zendframework/zendframework/library/Zend/View/Renderer/PhpRenderer.php(468): include('/usr/home/museu...') #5 /usr/home/museucn.com/vendo in /usr/home/museucn.com/vendor/zendframework/zendframework/library/Zend/View/Helper/PaginationControl.php on line 96